Jardí florit

Dolça remor de cada tarda,
no t'esvaeixis, amanyaga'm
amb veus i amb rialles
d'infants que canten
al meu carrer on, només ells,

duen tendresa cada vespre
i vells records que fa renéixer
nostàlgia dels braços,
de no poder estimar-los...
Atura un poc aquest turment.

Agredolçor de cada tarda,
torna un cop més i embriaga'm;
no te'n descuidis, vine,
porta'm el seu somriure,
tot i que sé que no és per a mi.

(Adaptació de Josep Tero de As tears go by)
Cantada per Maria del Mar Bonet

La foto: nel-mezzo-del-cammin-di-nostra-vita.blogspot..

I jo m'imagine un jardí florit, en un dia bo de primavera, quan es fa de nit i el cel es torna de colors liles i vermells. I algú que ho gaudeix.

Per a Teresa

Ampre aquests versos a Estellés, per a desitjar-li a Teresa, el millor dia d'aniversari. Gràcies per una amistat sincera, des de la "mort a la mà", malgrat la distància i el pas del temps. Francesc i jo et felicitem. Per molts anys!!

LA VIDA CONTADA A UN NEN DEL VEÏNAT

I llavors, Déu li va donar
la Vida a l'home,
i era tan bella i delicada
que l'home no sabia
què fer amb ella
i sols era feliç dormint.
Al dematí, però,
tornava la congoixa
i li venia aquell
desig enorme de plorar,
i duia als seus braços la Vida
com qui duu un nen de bolquers,
com qui duu un setrill de nitroglicerina...
De vegades la duia com si fos un regal
i volia amostrar-la,
però tots en tenien i no li feien cas,
i callava, tristíssim...
¿Ja t'has menjat el berenar?

La fotografia és meua. El Molí de Lluna, anant cap al Salze.

Miquel Martí i Pol

Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels manobres.

Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l'estufa.

Estimo les nits inacabables
i la gent que s'apressa sortint del cinema.

L'hivern no és trist:
És una mica malenconiós,
d'una malenconia blanca i molt íntima.

L'hivern no és el fred i la neu:
És un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.

L'hivern no és els dies de boira:
És una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses.

L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.

Del Mural del País Valencià, mirada de detall

Baladre, lladre del camí, baladre

precipitat, de lluminosa flor,

ah lliri fals de contingut verí,

flor capital de capitell doctíssim,

oh fill darrer d’entranyes de barranc,

arrel funesta i generosa flor,

repartiment general de color,

cant general tancat amb pany i clau,

segell dels horts i lacre d’alqueries,

distribuïts els solcs, tandes de l’aigua!

Guaites camins que mai ningú endevina.

La imatge és de www.steve.gb.com/.../plants/nerium_oleander.jpg

Miquel Duran de València

LLIBERTAT

Homenatge a Tristan Tzara i Ilya Ehremburg

Als ulls interrogants de l’infant de ciutat,
Anhel d’ample carrer, d’asfalt, de jardí urbà;
De terrat, on l’àvida pupil·la
Junta el blau i la plana,
La muntanya i la mar
I el pensament, el que l’esguard no abasta.
Llibertat!

A les ales batents de l’ocell engabiat,
Frisança de nous horitzons, d’espais infinits,
De rutes blaves i daurades.
Llibertat!

Al cor en doble ergàstula del presoner,
Desig d’amor de dona, de sol rodó,
De calcigar les vies de la rodona terra.
Llibertat!

En el tràgic lament de la gent sense pa
I el puny enlaire del proletari,
Sospirs adolorits, clams de justícia.
Llibertat!

En les idees, martells del pensament,
Deler de germinar com la sement fecunda
I d’expandir-se com el vent.
Llibertat!

En els grans ideals lliberadors
I els moviments de redempció dels pobles,
Voluntat d’existir i ambició de crear,
Vigor d’arrel profunda i goig d’univers.
Llibertat!

I el cor de l’home, esclau,
Esclau i generós i bategant
Per a impulsar la llibertat dels altres,
Per a bastir la llibertat dels pobles,
Per a exaltar la pròpìa llibertat.
Llibertat, llibertat, llibertat,
Llibertat, llibertat, llibertat!

Miquel DURAN DE VALÈNCIA, Obra poètica, Ed. Alfons el Magnànim (IVEI), València, 1989.